Advertisement
Published: August 6th 2007
Happy Birthday Iztok!
The boy has grown up! he left home being 26 and will return being 27 =)AS YOU MAY HAVE NOTICED, TRAVELBLOG.ORG WAS DOWN FOR A FEW DAYS AND LOST ALL THE DATA ON OUR BLOG. WEVE MANAGED TO RECOVER ALMOST EVERYTHING (THERE ARE SOME OF YOUR COMMENTS AND SOME COMMENTS ON THE PHOTOS MISSING) (DONT ASK HOW WE DID IT - IT TOOK US SO LONG THAT WE DIDNT HAVE TIME TO WRITE THE ENGLISH VERSION!) AND THIS IS WHY YOUVE RECEIVED ALERTS THAT WEVE PUBLISHED THE OLD ENTRIES AGAIN.
COM POTSER JA HAVIEU NOTAT, TRAVELBLOG.ORG HA ESTAT UNS DIES SENSE FUNCIONAR. ENS HAVIEN PERDUT TOTA LINFORMACIO, PERO HEM ACONSEGUIT RECUPERARHO QUASI TOT (FALTEN ALGUNS DELS VOSTRES COMENTARIS I ALGUNS COMENTARIS A LES FOTOS) (NO ENS PREGUNTEU COM HO HEM FET, HA SIGUT UN PROCES MOLT LABORIOS!!). ES PER AIXO QUE HEU REBUT ALERTES AL MAIL DIENT QUE HAVIEM ACTUALITZAT LES ENTRADES ANTIGUES.
(Versio catalana mes avall)
Lep pozdrav vsem!
Zopet se vracava z svezimi novickami. dolgo se nisva oglasila, a sva bila precej "zaposlena'', poleg tega pa nama tudi kamboska internetna povezava ne dovoljuje kakih konkretnih uploadov 😊 Iz Phnom Penha sva odsla do jezera Tonle Sap, kjer je ena plavajoca vasica. Prebivalci te vasice, oz bolje mesteca (ima
kar 10.000 prebivalcev) so ta pridevnik vzeli zelo resno, saj je prav vse na colnih. Jedla sva v plavajoci restavraciji, s colna sva videla plavajoce hise, plavajoco solo, plavajoco cerkev, plavajoci tempelj, plavajoce trgovine, celo plavajoco bencinsko crpalko! Celotna zadeva izgleda res hudo, ena najbolj neverjetnih stvari, kar sva jih videla. Poleg tega ljudje niso vajeni turistov, zato ti ves cas mahajo in te pozdravljajo.
In ker se po Koh Changu se vedno nisva navelicala plaze, sva odsla na en plazni oddih v obmorsko mestece Sihanoukville, da vidiva, kako plaze izgledajo v Kambodzi. Sihanoukville je majhno, zaspano mestece, ki se sele zacenja turisticno razvijati. V praksi to izgleda tako, da lahko opazujes, kako se lene lokalne krave mirno pasejo na travi pred novozgrajenim hotelom ali brskajo po smetnjakih (ki jih je mimogrede v Kambodzi relativno tezko najti). Nad mestecem sva bila zelo navdusena, saj ponuja nekaj za vsakogar: restavracije na plazi z nekaj osnovne ponudbe za redke turiste, ce se pa vsedes na motor, lahko neskoncne in osamljene plaze dosezes v piclih 15 minutah. A ker naju je sonce rahlo opeklo in nama tako onemogocilo polezavanje na plazi sva mu dala kmalu slovo in se odpravila novim dogodivscinam naproti. Kampot
je prav tako obmorsko mestece, ki pa bolj kot kaj drugega predstavlja izhodiscno tocko za raziskovanje bliznjega narodnega parka Bokor, kjer se med drugim nahajata tudi od Francozov zapuscena kazino in nekdaj zelo luksuzen hotel s fantasticnim razgledom. Park sva si z nekaj ostalimi turisti ogledala preko organizirane ture, ki nam je omogocila, da smo videli res lepo naravo, a sama organizacija je bila prav ‘’kamboska’’. Zjutraj ni bilo narocenih dzipov, zato so nam natvezili neko zgodbico o policajih in pistolah, nakar smo se po eni uri tja odpravili z enim minikombijem in enim taxijem. Imela sva sreco, da sva pristala v taxiju, ki je bil dosti bolj udoben in, kot se je kasneje izkazalo, tudi precej bolj trpezen. Cesta do tja je bila cist v p....., na trenutke je spominjala na suho recno strugo, za ilustracijo naj povem, da smo za 43 km potrebovali 3 ure in pol! Sele na koncu dneva sva ugotovila, da stevec dejansko dela, prej smo vozili tako pocasi, da je bil ves cas prizemljen 😊 Valda je bil voznik kombija na poti nazaj nekoliko prevec pogumen in na eni izmed stevilnih skal prebil karter motorja ter se poslovil od vsega olja. Kombi je z
vsemi turisti zakljucil svojo pot sredi dzungle, bogi turisti, ki so bili v njem, pa so morali lacni in premrazeni na alternativni prevoz cakati dolgo v noc. Ze midva sva se vrnila v trdi temi in ko sva ob desetih koncala z vecerjo, se se vedno niso vrnili. Jeba...
Ze naslednji dan sva se odpravila na celodnevno voznjo proti Kratieju, mestece, ki se nahaja ob reki Mekong in kjer domuje redki recni delfin. Da sva prisla tja, sva morala v prestolnici prestopit, in ker ob tisti uri ni bilo vec avtobusov, sva morala it v ‘’shared taxi’’, ki sprejme priblizno toliko ljudi, kot se jih hoce z njim peljat. Ena najbolj neudobnih vozenj sploh, 4 ure in pol smo bili kot sardine, eno uro se nas je peljalo celo 8. Stirje zadaj in stirje spredaj. Sploh spredaj je bil cel kaos, saj je voznik svoj sedez delil se z enim lokalcem, kar je izgledalo ze zelo nevarno, a je kljub najinim protestom pri tem tudi ostalo. V Kratie sva prisla ziva in zdrava, mogoce le nekoliko sploscena, a sva si kljub temu ze naslednji dan, vceraj, ogledala te recne delfine. Kljub temu, da naj bi jih bilo v dezevni sezoni
tezje opaziti, sva jih videla mnogo, tudi iz neposredne blizine, saj pridejo zelo blizu colna. Izgledajo pravi srcki, saj so nekoliko drugacni od morskih in imajo rahlo sploscen nos. Dan sva izkoristila tudi za raziskovanje cudovite okolice, zato sva si zopet najela motor, zdaj sva ze prava motorista! Voznja je pravi uzitek, saj kljub temu, da sva se vozila po ‘’nacionalni avtocesti’’ stevilka 7, na njej ni skoraj nobenega prometa. Poleg tega nacionalna avtocesta v Kambodzi izgleda kot 2 metra sirok (zacuda tokrat asfaltiran!) flek, ki vijuga med palmami in vegastimi lesenami hisami, na katerem se premika vse kar leze in kar gre - pujski, kokosi, konjicki, volovske vprege, avtomobili, kamioni, predvsem pa motoristi, med njimi tudi midva! Prezivela sva res lep dan, odpeljala sva se do dveh templjev, a najlepsa je bila pod do njih!
Pocasi jemljeva slovo od Kambodze, ki nama je obema zelo prirasla k srcu. Jutri greva v Phnom Penh, od koder se bova v soboto z ladjo po reki Mekong odpravila v Vietnam. Koristno bova zdruzila s koristnim: voznja v Vietnam z ladjo po delti reke Mekong naj bi bila prava pasa za oci! Slile sledijo v naslednjem blogu, nasvidenje do takrat!
Anna&Iztok
P.S.
To sva napisala ze pred nekaj dnevi, a nama ni uspelo objaviti zaradi problemov s povezavo. Jutri se oglasiva se enkrat z novicami o prvih dnevih v Vientamu 😊
P.S.2 Kar nekaj od vas se je pritozilo, da ne more oustiti komentarjev na najin blog. Stvar je zelo enostavna: pod vsakim blogom se nahaja link "Add public comment" in za tiste, ki se ne zelite izpostavljati se link "Send private message". Ko boste oddali komentar, ta se ne bo viden, ker ga morava najprej midva sprejeti - ne se torej truditi s pisanjem zlonamernih komentarjev 😊😊
Hola a tothom!!!
Quantes coses per explicar, des de lultim cop que vam escriure!!! Des de lultim post hem estat donant voltes per la Cambodja rural, i ens hem enamorat encara mes del pais!! Molt mes impressionant que Phom Penh, que qualsevol Wat, que Angkor, es veure la vida real del pais, les zones rurals, les cases on viuen,... tot i que aixo impliqui no poder actualitzar el blog amb les connexions a internet prehistoriques que tenen! (pero aixo encara ho fa mes interessant, no creieu?) En fi..
Despres dun parell de dies a la capital, vam decidir canviar daires i
vam anar a visitar la ciutat flotant de Kompong Luong, a unes tres hores a loest de Phnom Penh. No us podeu imaginar com es veure una ciutat de 10.000 habitants en barques... es increible!! Literalment tot flota, les escoles, les cases, lesglesia catolica, el temple budista, i com no, les gasolineres!!! No sabiem que Shell tingues una versio flotant de les seves gasolineres!!!
Nomes arribar vam anara dinar al restaurant flotant i, al cap de dues hores de voltar pel poble vam veure com el restaurant es movia cap a una nova ubicacio! Bonissim =) El lloc, a mes, es bastant remot i no estan gaire acostumats a veure guiris, de manera que tothom sortia de les cases per saludarnos. Va ser genial, un dels millors dies! Si no fos perque de tant passejar en barca ens vam socarrar ben socarrats! Lunic que no tenen al poble es hotel flotant, o sigui que vam haver danar a dormir a Pursat, una ciutat forca avorrida a 45 minuts en moto, i lendema ja vam marxar cap a la costa. Vam anar a Sihanoukville, el lloc de costa mes turistic de cambodja, es a dir, un poble amb uns quants hotels,
moltes platges maques i encara mes vaques passejantse pel carrer, menjantse la gespa dels hotels que comencen a haverhi. En principi voliem passarhi un parell de dies, pero tenint en compte lestat de la nostra pell vam decidir que mes dun dia de platja no seria recomanable, i vam marxar lendema. La propera etapa del viatge era Bokor national Park, un parc natural en una de les poques muntanyes que hi ha al pais. Va ser un dia una mica accidentat, pero genial! Tot i que sempre intentem fer les coses pel nostre compte, aquest cop vam haver de contractar un tour per veure el parc, ja que no hi havia cap altra manera de visitarlo. Vam marxar cap alla a les 9 del mati, en un Toyota Camry (us podeu creure que es lunic cotxe que hi ha en aquest pais????!!!!), per una carretera tortuosa que a Catalunya seria declarada intransitable. Davant nostre anava una furgoneta amb mes guiris, que anaven al mateix grup que nosaltres. El parc, que te unes vistes bastant impressionants i que esta poblat per un munt de monos i tigres (que gracies a deu no surten a saludar), es famos sobretot pel que queda
del colonialisme frances, les runes dun hotel super luxos, que ara sembla la casa del terror i que es pot visitar tot per dins, una esglesia catolica i un palau reial perdut per la muntanya. De tots aquests llocs, el mes impressionant es sens dubte el Bokor hotel, que a lepoca colonial havia de ser super luxos, pero que ara es com un esquelet, despres destar ocupat durant molts anys pels Khmer Rouge i els vietnamites. Les vistes des de lhotel son increibles, i vam tenir la sort que feia molt bon dia i es veia el mar i fins i tot Vietnam! Vam dinar a la caseta dels guardes del parc i despres vam anar a veure unes cascades, on ens vam banyar, tot i que laigua era increiblement freda! (com pot ser, si laigua de la platja bull???). La tornada, que havia de ser un pur tramit de tres hores va acabar sent laventura del dia. Nosaltres anavem darrere la furgo, que anava bastant mes rapid, quan vam comencar a veure un rastre doli a terra i ens vam comencar a imaginar el pitjor.. i bingo! al cap duns quants quilometres ens vam trobar la furgo espatllada, a
The man and the beach :)
La platja a Sihanoukville tres hores del poble i a punt de ferse fosc!! Despres de perdre molta estona intentant arreglarla, van trucar que els vinguessin a buscar i nosaltres vam marxar amb el cotxe, embotits com podiem, perque va venir amb nosaltres una familia de cooperants amb els nens. Nosaltres vam arribar al poble que eren quasi les 10 de la nit, imagineuvos els altres!! Lendema vam marxar ben dhora cap a Kratie, on som ara. Era el cumple de liztok, i la veritat es que no crec que loblidi en molts anys! A primera hora vam agafar un bus cap a Phom Penh (es super centralista aquest pais!!), i un cop alla no vam tenir mes remei que agafar un taxi compartit cap a Kratie, que esta a unes 5 hores de la capital. Sabiem que tenen tendencia a sobreocupar els cotxes, o sigui, que molt llestos nosaltres vam negociar amb el conductor que no voliem ser mes de quatre al darrere (que no es gaire comode tampoc). El que no sens va acudir dir era que no voliem que hi haguessin quatre persones al davant, amb el conductor compartint el seient amb un gordo fent malabarismes per arribar als pedals.. si
la Tura els veies!!!!!!!!!! No se ben be com, pero finalment vam aconseguir arribar a Kratie. Es un poble precios, molt tranquil, al costat del Mekong on es veu molt clar el rastre dels francesos en els edificis. Ala nit vam celebrar el cumple de liztok anant a sopar i cap a dormir, que lendema tocava llevarse mol dhora! Ahir va tornar a ser un dels dies mes especials. Entre altres coses perque vaig aprendre a anar en moto! jejeje. La teoria en aquest pais, es que si ets capac dendurte la moto de la botiga es que saps conduirla, o sigui que ningu es va questionar les meves habilitats! =) que no son poques, per cert, perque tot i que hi ha molt pocs cotxes per la carretera, no us penseu que es tan facil esquivar vaques, gallines i gossos pr la gran autopista nacional!!!! Vam llogar una 125 i vam marxar ben dhora cap a Kep, el lloc des don sagafa la barca per anar a veure els dofins del Mekong! Es diuen Irrawaddy i son una especie en perill dextincio de dofins daigua dolca que viuen al sud est asiatic, la majoria al Mekong a cambodja. Son
una mica diferents dels dofins normals, tenen el nas aixafat! Vam agafar una barca i vam fer uns quants quilometres riu amunt, fins que el barquer va apagar el motor de la barca i llavors van comencar a apareixer per tot arreu. En vam veure un munt!!!!! Tot i que nomes vam poder fer un parell de fotos, com us podeu imaginar es increiblement dificil fer fotos, prque nomes surten de laigua uns segons. Va ser increible =) Al cap duna hora de mirar dofins, vam tornar a agafar la moto i vam continuar per lautopista (que us heu dimaginar com una carretera asfaltada bastant dolenta) fins al poble seguent, Sombok, un poblet molt molt petit amb el Wat (temple budista) mes gran del pais. Despres vam tornar enrere, (estavem a 45 km de Kratie) i vam anar a veure un temple ple de monjos que ens va desilusionar bastant, perque en teoria des dalla es veien les millors vistes del Mekong, pero despres de pujar com 300 escales, hi havia tants arbres que no vam poder veure res... aixo si, tantes escales ens servir per adonarnos que no volem ser monjos budistes. Quin avorriment, tio, no fan absolutament res!!!!!
Es dediquen a la contemplacio, es a dir, seuen i contemplen la vida passar, sense moure ni un dit. En fi.. avui voliem anar a veure una illa del mekong que prometia molt (es tan gran aquest riu que te illes i tot!) pero liztok te una infeccio a la cama que no el deixa caminar gaire, o sogui que ens hem pres un dia de descans =) Dema tornem cap a Phom Penh, des don dissabte agafarem una barca cap a Vietnam, per creuar la frontera, com no, pel mekong. Lo riu es vida, sobretot a Cambodja!
Montse i Edu, les tasty spiders no les vam tastar, pero es que no us vam explicar lhistoria completa. No tenen per costum menjar aranyes a cambodja, nomes les menjen al poble on les vam veure, i no per gust, sino perque van passar tanta gana durant els Khmer Rouge que van haver de buscar nous aliments. Al poble, a mes, nomes hi vam parar deu minuts amb el bus, i vam decidir que no era questio de menjar aranyes quan ens quedaven 6 hores dautobus sense lavabo!!!!!!! =)
PD Fa uns quants dies que vam esciure aixo, ara som a
Vietnam, dema intentarem tornarnos a connectar per explicarvos les noticies mes fresques! =)
PD2. Mes dun de vosaltres ens heu enviat mails preguntant com es deixen comentaris al blog. Es molt facil: a sota de lentrada on voleu comentar alguna cosa, feu clic a "add public comment" (si feu click a send private comment ens enviareu un email). veureu que els comentaris que feu no apareixen al moment, es perque primer els hem dacceptar nosaltres!! (o sigui que no perdeu temps escrivint coses lletges, jeje)
Advertisement
Tot: 0.1s; Tpl: 0.014s; cc: 11; qc: 59; dbt: 0.0546s; 1; m:domysql w:travelblog (10.17.0.13); sld: 1;
; mem: 1.2mb
PrimozP
non-member comment
Fat monkey
First of all let me say that you guys are great writers. Everything is interesting and picturesque :) It reminds me of our trips! But we also have a sea to swim and we also need 6 hours for 150km (traffic jams in Croatia:) so beside tasty spiders, 1-buck t-shirts, elephants, floating everything (even pigs, I thought they were flying ), juiced Khmers and other not-so-usual-stuff life here is pretty the same:) NOT! Oh and Iztok don’t you think that I forgot about your birthday I was just waiting to see if anyone else would remember:) Well anyway happy birthday to you and best of wishes/cheap beer/good weather/happy Khmers/fat monkeys for both of you! Ljubljana calling! Bye! P.S: I think the fat monkey weights more than you two together:) Go to McDonalds:)