Jungle stories

---

(Slovenska verzija se nahaja spodaj)

Ja tornem a ser a Chiang Mai, la segona ciutat mes gran de Tailandia. Dimecres passat vam agafar un tren cap a Chiang Mai, amb lintencio de trobar un bon lloc on fer uns dies de trekking. Al tren, vam coneixer dos nois alemanys, el Tobi i el Philipp, i vam continuar junts. Vam arribar a Chiang Mai dijous al mati i vam anar directament a lestacio dautobusos a agafar un tren cap a Maesariang, un poble duns 7000 habitants a 4 hores de Chiang Mai. Ens havien dit que des dalla podriem fer un trekking molt xulo per les muntanyes, visitant les tribus Karen, que son un grups de gent procedents de Burma que viuen al nord de Tailandia en cases de bambu, aillats del mon gairebe completament. Sobreviuen nomes cultivant arros i blat de moro i criant bestiar. Es poden fer molts trekkings a Tailandia, pero hi ha tant turisme que es veu que depen don vagis et vas trobant americans per la jungla cada dos per tres i casi que tintenten vendre souvenirs als poblats Karen. Nosaltres voliem la cosa real, i la veritat es que ens va sortir be la jugada, tot i que vam haver de suar molt!! Vam anar a Maesariang perque sabiem que nomes hi havia un sol guia en tot el poble i no hi hauria gaire turisme, i aixi era. Vam arribarhi a la nit i de seguida vam contractar el trekking per lendema. Sortiem a les 8.30 del mati i estariem tres dies i dos nits. Erem 6, el Tobi, el Philipp, el guia, un noi que portava el menjar (no es pot comprar res en els poblats karen), liztok i jo. El primer dia vam marxar del poble amb un camio i despres de conduir com una hora vam arribar a un altre poblet des don vam agafar una barca per arribar al primer poblat Karen, on vam dinar. Amb la barca vam recorrer durant una hora el riu que fa de frontera natural entre Tailandia i Burma, un lloc impressionant. El primer poblat era molt petit, pero increible. Les cases son guapissimes, fetes de bambu o de fusta i estan molt elevades, per evitar les inundacions en epoca de pluges. Una de les coses que mes ens va sorprendre es que totes les cases tenen electricitat i aigua, a traves de panells solars i un sistema demmagatzematge de laigua de la pluja que els proporciona el govern gratuitament. A mes, tot i que provenen de Burma i parlen una llengua propia, com tots els tailandesos, tenen posters del rei a les cases. En fi..vam dinar el menjar que ens va preparar el Cha, el guia i llavors va comencar el trekking en si. El primer dia va ser una mica xungo, perque vam estar caminant mes de 6 hores per la jungla, per camins inexistents, amb el guia obrint cami a cop de matxet. Us juro que em pensava que no arribavem mai! A mes plovia tota lestona i vam estar remullats de dalt a baix durant tot el dia. Plovia tant que de vegades haviem de donar voltes immenses perque els rius portaven massa aigua per creuarlos. Per finalment, tot i que semblava que no haviem darribar mai, vam arribar al poblat Karen on haviem de passar la nit. Igual que al primer lloc, la gent del lloc ens va tractar super be, tot i que tothom ens mirava com si fossim extraterrestres =) Vam sopar el que ens va fer el guia i vam anar a dormir, tot i que, almenys jo, dormir no vaig dormir gaire. La tradicio aquesta dels Karen de dormir al terra no em va agradar gaire jeje.. El segon dia, per sort, nomes vam haver de caminar unes 4 hores, tot i que va ser una putada (perdo per lexperssio) havernos de tornar a posar la rpoba enfangada i encara mullada del dia anterior..!! jorr!! I es que caminavem per llocs on el fang ens arribava als genolls i creuavem rius on laigua ens arribava a la cintura!! Podeu veure el nosrtre estat a les fotos.. El segon dia, pero, va tenir una bona recompensa, i es que vam fer dues hores del cami amb elefants!!!! Eren elefants molt vells, que havien estat rescatats de feines molt dures i tot i que al principi feia una mica de por anar per camins tan petits a tants metres del terra al final va acabar sent molt divertit. La segona nit, al tercer poblat Karen va ser molt interessant, perque el guia ens va estar fent dinterpret i vam poder parlar una mica amb la gent del poble. Vam saber, per exemple, que nomes treballen durant lepoca de les pluges, que es quan cultiven larros, i que la resta de lany mengen les coses que troben a la jungla. Hi ha una escola a cada poble, i els nens estan obligats a anarhi. La majoria son budistes, tot i que nhi ha que son catolics. Ells es van sorprendre molt que als nostres paisos les dones parissin als hospitals!!! La veritat es que la gent era molt amable i semblava que vivien molt be, aillats del mon per voluntat propia. (Bueno, i geografica, perque lunica manera danar de poble a poble era pels camins plens de fang pels que vam passar nosaltres!). Lendema, vam sortir ben dhora una altra vegada, pero vam tenir la sort, despres dun parell dhores de caminar pel riu (mentre jo anava recordant les paraules de la metgessa del clinic, MAI NO US POSEU EN RIUS A TAILANDIA, PERQUE HI HA UNS INSECTES QUE SET POSEN SOTA LA PELL.... en fi, millor no pensarhi!) jeje. vam arribar a una carretera i vam tenir la sort que passava un camio que ens va recollir i ens va portar cap a Maesariang, perque crec que cap dels 6 no tenia forces per caminar el parell dhores que ens quedaven fins al poble!!! Molt dur, pero definitivament va valer la pena. Mireu les fotos!!! Ahir vam tornar cap a Chiang Mai, don marxem aquesta nit en direccio al sud, a passar uns dies a la platja en una illa, per despres creuar la frontera cap a Cambodja. Per cert, que hem descobert que els Tailandesos van vestits de groc els dilluns perque el rei va neixer en dilluns i el groc es el seu color preferit.. fort oi??


Tokrat se oglasava iz Chiang Maija, ki je prestolnica severne Tajske. Sem sva prisla predvsem z namenom dvo ali trodnevnega trekinga, ki sva ga tudi uspesno izvedla ! (in prezivela). V bistvu, smo ga izvedli, na vlaku sva namrec spoznala dva nemska popotnika, s katerima smo se hitro postekal in se dogovoril za treking. Tko je blo vse skupaj tudi lazje organizirat, ker ni bilo treba nikogar cakat in smo ze takoj naslednje jutro vzeli pod pod noge. (Tisti ki ste ze bli na Tajskem, treking smo zaceli v mestu Mae Sariang, kake 4 ure od Chianmaija ali Paija). Morava priznat, da je bil ta tridnevni treking zelo zelo naporen. Stvar se je se bolj zakomplicirala, ker je v tem casu tukaj dezevna sezona, kar pomeni da je precej pralo in da so bila tla zelo spolzka. Prvi dan je bil od vseh najbolj naporen, saj smo hodili polnih 6 ur (dve vec od nacrtvovanih zaradi dezja), od tega 4 ure v res hudo strmino, skozi pristno dzunglo - vodic pred nami je hodil z maceto v roki in nam delal pot prehodno. Na vrh smo prisli cisto mrgvi - a se nam je trud izplacal z prekrasnim razgledom in pa lokalnim prebivalstvom. To obmocje je zaradi svoje odrocnosti (tik ob meji z Burmo) zelo odmaknjeno od ostalega sveta. Vasice so res prave tiste iz dzungle - prasicki skacejo med lesenimi hiskami, vse je blatno... skratka pravi feeling. Ob vecerji smo imeli zelo zanimiv pogovor z njimi, ne samo da je nas zanimalo, kako oni zivijo, tudi oni so sprasevali, kako mi zivimo. popolnoma so bili fascinirani, da gredo zenske pri nas rodit v bolnisnico! Tajska vlada jim je sicer pred tremi leti dostavila soncne celice, tko da imajo vsaj nekaj elektricne energije za luc.
Naslednji dan je bil sicer nekoliko lazji, a vseeno precej naporen. Popoldan je sledil vrhunec dneva - jahanje slonov. Res neverjetno, kako so mocni ti sloni, cez drn in strm po blatu kot pravi ruski tank! Zvecer smo spali v podobni vasici in si nabrali moci za zadnji dan. Zadnji dan smo ubrali bliznjico, kar pomeni, da smo eno reko preckali okoli dvajsetkrat. Pa ne mislit, da je bil kje kaki most 😊 Na koncu ko smo zagledali prvi znak civilizacije - blatno cesto, nam je cist zadogajal. In se najvecjo sreco smo imeli, ko je cez dvajset minut po tej cesti pripeljal en dzip in nas prijazno sprejel na krov ter nam prihranil dve uri pesacenja. Juhuhuhu!!!!!!
Zdaj smo v Chiang Maiju, kjer si ogledujemo res lepo mesto, a zvecer imava z Anno ze nocni avtobus proti jugu, kamor se greva mal spocit na rajske tajske plaze.
Bova se se oglasala in dodala kake slikce,
lepi pozdravi vsem skupaj!!!!!
Anna in Iztok
P.S. Vsi, ki ste bili na Exitu - upam, da ste se imeli fajn in da ste pojedli veliko pleskavic. Ne morte si predstavljat, kako bi zdele ena pasala...

---

Photos

Dinner time
Starting from the left, Tobi, Philipp, and the rest we hope you know =)

On the boat
Thailand on the left, Burma on the right!

Dinner with the Karen family
(Philipp wanted us to point out that he is not a member of the Karen family)

Comments

[Karol]

Looks cool
Pictures are really cool. I like the elephants the most. I didn't understand everything from the text, but I've been damn trying. Cheers

[Maruchi]

Impressionant, l'aventura
Nens, he flipat amb les peripècies que vau haver de passar per anar d'un poblat a l'altre (qui si rius, jungla, fang i de tot). Però sembla un bon trekking pensat per veure la jungla de veritat! Quina enveja sanaaa que tincccc!;) Això de no tenir dos mesos de vacances és una putada, realment;). Segur que n'heu fet més de trekkings, espero que seguiu posant aquestes precioses imatges! (Us estimmmmmm moooolt)