China

---

Diumenge, 31 de Juliol – el tren a Beijing

De nou a matinar, avui a les 5.50 el bus ens ha portat a l’estacio d’Ulan Bator on hem agafat el tren numero 4 cap a Beijing. El tren ha creuat l’enorme pais mongol en una trajectoria cap al sud-est direccio Erlian, a la frontera amb la Xina. El paisatje passa pel marje est de la zona que vam visitar durant els nostres 3 dies al Gobi del sud, pero tot I que desde el tren hem vist caballs I altres animals, no em penedeixo en absolut d’haver visitat la zona del Gobi.

Apart d’un fantastic vago restaurant mongol, la part mes interessant del viatje ha estat el pas fronterer. Primer perque durant les 2 hores de proces al costat mongol, hem tingut militars armats al costat del tren que no deixaven sortir ni aire! Segon perque el policia fronterer xines va neixer un dia despres que jo I estava super content de xocar-me la ma! Pero lo millor estava per venir, les 3 hores en les quals cada vago individualment es converteix a l’ample de via xines, que es diferent al rus/mongol. El tren entra en una nau industrial on hi cap tot el tren partit en vagons I posats en 3 files, cada seccio te 4 gats hidraulics que medeixen mes de 2 metres d’alt. Aleshores els operaris literlament aixequen cada vago del terra I les rodes (2 grups de 4 rodes per vago) queden al descobert. Quan cada fila esta aixecada, un cable estira totes les rodes de sota dels vagons I al mateix temps col.loca les noves rodes, els operaris les encaren, baixen el tren a nivell de terra I fora! Es brutal! Perque els vagons els aixequen aproximadament 1 metre 70 del terra! I desde dins no es nota res de res!


Sunday, 31st July – across the Gobi again
Yet another early start (5.50am) saw us waiting on a cold platform for train number 4 to Beijing. This is the same train as we took from Moscow to Irkutsk so we both knew what to expect. However, the Mongolian dining car was a treat! It was completely decked out with wood carvings and pictures of camels and gers, and in true Mongolian fashion, served food that was sometimes unidentifiable.

From the dirty train windows we could see bits of the Gobi, but they were no where near as spectacular as the scenery we saw on the tour, so the highlight of the trip became the changing of the bogies. Now I know that the Chinese are renowned for their spitting in public, but this was not an exchange of green bodily fluid but instead a changing of the wheels to fit the narrower Chinese gauge. It was fascinating. Alex was hanging out of windows to get pictures but I watched it all from the comfort of my bunk. The carriages are shunted by a steam engine into a shed where they are uncoupled and raised in contraptions that looked like large vices. When the train is raised, the old bogies are wheeled off and the new ones come in. Then the train is lowered onto the new bogies. The whole process took a couple of hours, but it was certainly more entertaining than the usual wait for the customs officials to do their job. Next stop Beijing.



Dilluns, 1 d’agost – recordant els Hutongs de Beijing

En teoria, el tren passa pel costat de la muralla xina pero ens ho hem perdut! Massa aviat pel mati! El que te de bo estar en un tren xines es que quan el tren es a la xina, (havent estat a Russia I Mongolia previament) I el vago-restaurant es xines, tens menjar gratis! Es un menu innegociable, pero es gratis! Aixi que hem esmorzat I dinar I a les 2 de la tarda hem arrivat a la capital xinesa. Despres d’una hora al sol fent cua pel taxi (mentre d’altres taxistes ens cridaven per a acordar un preu, ens demanaven 150 RMB que son 15 Euros mes o menys I esperant I fent servir un normal amb taximeter hem pagat 22, o sigui algo mes de 2 Euros) aleshores hem arrivat al nostre hostal enmig d’un dels pocs Hutongs que queden a Bejing. Els Hutongs son la forma de vida antiga xinesa, carrers petits, estrets, grisos, on les families es coneixen, les cases no tenen mes d’un pis, I els hi surt el caracter per les orelles! Realment son molt impresionants I la rao per la que m’encanta aquest lloc! Fora del Hutong, Bejing es gran, sorollosa, agressiva, vaja com qualsevol capital amb mes de 20 milions d’habitants, pero als Hutongs tu podries ser al mig de la Xina.

L’ultim cop que vaig ser aqui era a l’any nou xines, al febrer, I estavem a 14 graus sota zero, ara hi ha moltissim mes ambient, botigues, turistes, I gent xinesa! M’agrada que el turisme hagui agafat a aquesta zona, se que durant l’epoca pre-olimpica el govern va intentar enderrocar aquest Hutong (molt proper a la ciutat prohibida) pero finalment no ho va fer, suposo que el turisme en ‘massa’ era la unica forma de que aquesta zona pogues sobreviure al ciment, vidre I gratacels

Per la tarda hem donat un tomb pel Hutong I pel llac Qanhai que estava gelat amb gent patinant quan vaig venir l’ultim cop, es bonic veure’l a l’estiu, esta a tope de gent, I una cervesa a una terrassa veient com el mon passa al teu davant es una de les millors coses a fer… per cert, quina es l’ultima moda per picar a la xina? Xurros! Caga-t’hi!


Monday, 1st August – Mountains

When we woke up, the scenery had changed dramatically. Gone were the arid rolling hills of the gobi and now we saw the forested craggy mountains of northern China. It was striking to see the contrast between rivers and towering mountains with nothing even resembling civilization for miles. Unfortunately, the approach to Beijing made a stark contrast. The train station was packed. Cars had even driven onto the platform to pick people up, and we had to wait in a huge taxi queue before getting to the hostel. Thankfully, though, where we’re staying is a sanitized version of the ‘old’ Beijing, where the pace is much slower, with the hutong’s size limiting the amount of traffic. In the evening, we wandered to a nearby lake before collapsing, ready for hitting the sights tomorrow.



Dimarts, 2 d’Agost – La ciutat de 20 milions d’habitants

De bon mati agafavem un taxi cap a la ciutat prohibida, o a la plasa de Tianamen, la mes gran del mon, I amb mes gent, mare meva… L’alberg te un sistema de tarjetes amb els llocs mes populars de Beijing escrits en angles I xines, aixi pots agafar els que vols I ensenyar-los-hi als taxistes, que no parlen res mes que mandari, evidentment! Els taxis son forsa barats si aconsegueixes que algu faci servir el taximetre, si no et volen fotre el pel, sobretot pels llocs turistics!

En fi, hem arrivat a la plasa I el contrast amb el desert del Gobi, on no veiem a ningu en 12 hores ha estat bastant afalagador… no havia vist mai tanta gent junta a la meva vida. La ciutat prohibida es el monument mes visitat del mon pero aixo es ridicul! Rapidament hem anat cap a buscar les entrades perque ens esperavem encara ser-hi ara pero la veritat es que ha anat bastant rapid, la majoria de gent xinesa que hi va hi arriva en grups organitzats que ja tenen els bitllets.

La cituat, com sempre es impresionant pero m’agraden mes altres llocs de Beijing. El primer cop que veus un temple semblant la estructura es curiosa, el fet que vagis caminant in entrant de temple en temple com si fos una nina russa pero he de reconeixer que la gentada ha pogut amb mi!

Despres de visitar I de no poder aconseguir un taxista que volgues fer servir el taximetre hem caminat fins al restaurant d’anec Peking que ens han recomanat. Es bonic caminar per aquesta zona de la ciutat, on hi continuen els Hutongs! Es tranquil, amb hombra I si esta molt be. Hem arrivat I l’anec, com sempre, esta de conya!! Seguidament hem agafat el metro (a tope tambe) fins al ‘temple del cel’ que es un dels meus temples favorits del mon I m’agrada perque es rodo, no se…

Aleshores, hem tornat a l’alberg per que ens haviem apuntat a anar a veure un espectacle d’acrobates a les 6.20. Ens havia apuntat a una llista a la recepcio I tota la resta eren Catalans (ho dic pels noms) o sigui que a l’arrivar a la furgoneta ja hem anat xerrant. Son de girona, son 6 I en 3 dies marxen a Tibet. Total, que entrem al teatre nacional d’acrobates xinesos, un teatre amb mes de 1000 persones I ens posen a la 3a fila, I jo, que escolto, sento que un guia els hi diu a un grup que durant l’espectacle agafen gent del public, I li dic a la Claire, jo, europeu I amb barba, em treuen segur! I AIXI HA ESTAT! A la segona part m’han tret a l’escenari, m’han fet saltar a cordar, estirar una corda mentre una noia feia malabarismes, ja veus…


Tuesday, 2nd August – 20 Million people… and they were all at the Forbidden City!

Today we sharpened our elbows and joined the throng at Tiananmen Square and the Forbidden City, both of which were spectacular but wearing as there was nowhere free of people, noise or aggravation. After a couple of hours we decided to give up and head for a Peking duck lunch. It was quite difficult to move after Alex and I polished off an entire duck (but we couldn’t face the head), but we summoned enough energy to see the Temple of Heaven before heading back. In the evening, we went to an acrobatics show. Not knowing what to expect, we were wowed by the stunts and I had an added element of amusement when Alex was picked to join the crowd on stage. At this point, having a beard in China is a flaw as you turn into a circus performer. It was very funny and Alex played along with aplomb. Don’t worry – the video will make it to facebook sooner or later.



Dimecres, 3 d’Agost – la pared mes famosa del mon

Avui tocava anar a la muralla. No m’en recordava del nom de la part on hi havia anat jo fa uns anys pero un cop alli m’he adonat que era la mateixa. Despres d’hora I mitja de furgo hem arrivat a aquest punt, Mutianyu on es pot pujar caminant, amb tele-cadira o amb teleferic, sera per opcions! L’altre cop vaig caminar, avui hem fet el tele-cadira, tot I que jo no les tenia totes! Un cop mes, m’he quedat flipant de la comparacio de gent que hi ha amb l’ultim cop que vaig venir.

Hem pujat I la veritat es que impressiona. El que te Mutianyu es que es molt muntayos I es veu la muralla pujant I baixant! (mireu les fotos) tambe impressiona que es molt empinat I molts cops va de costat, es dificil d’explicar. Un cop a dalt, he estat victima del meu estatus d’estrella de la nit anterior qua nuns canadencs primer I un grup xines despres s’han volgut fer una foto amb mi perque tambe havien estat a l’espectacle d’acrobates el dia abans! Caga-t’hi! Ha estat divertit.

Finalment, hem baixat amb el tobogan (jeje) de la muralla fins a l’entrada. Ens hem cruspit un bon dinar xines, aprofitant la oportunitat per a comensar a coneixer a gent del grup I aleshores hem anat a veure una de les poques tombes de la dinastia Ming que es poden visitar, I, francament, ha estat una inmensa decepcio. El lloc sota terra on els tenen enterrats no te res de res, esperavem moltissim mes…

Finalment, despres de les cues I cues per a entrar a la ciutat de nou I d’haver vist l’estadi olimpic I el cubo de passada (que son guapissims, per cert) hem arribat a l’alberg, dutxa I a sopar al llac de per aqui al costat a recordar per que ens agrada tant aquesta part de Beijing, aquest petit oasis de calma… dema a fer 4 compres pel mati I a les 3.45 PM agafem el tren cap a Hanoi a Vietnam, en principi tardarem unes 40 hores. Fins aleshores!


Wednesday, 3rd August – Luge on the wall?

Today we hit the wall. The Great Wall. We had booked a tour to see the second-most popular part of the wall, and like the Forbidden City, boy it was popular! We took a chairlift up (Alex wasn’t a big fan) and a luge down – it made the whole visit a bit ridiculous, but it was a clear hot day, so we took some nice pictures. After lunch we had a disappointing trip to visit the Ming tombs before heading back to Beijing. On the way, though we passed the birds-nest stadium and the water cube, which was an added bonus.

---