Through Indochine

---

Saturday 13th August – three countries in one day!

Today saw us going through countries number 10, 11 and 12, and from Hue to Bangkok in 24 hours. At 6.30 am we left another lovely hotel with a little pack-up we’d stolen from the breakfast buffet and transferred from taxi to Bus to go North to Dong Ha and onwards to Laos. The Bus journey was an adventure in itself, with the bus driver checking his phone every 15 minutes, a brief stop to put incense at the side of the road for good luck, lunch at a ‘restaurant’ which was selling cow’s hooves, lizards and something that looked like a small bear preserved in large jars… mmm… appetizing, a border crossing where the visa price changed depending on the whims of the Lao officials, and another where they told Alex couldn’t get a Thai visa because he’s Spanish! However, it really wasn’t too tough a journey and we were even dropped off right at the Laotian border with Thailand and headed straight for a beer Lao.

From this point in, our journey was made considerably more straightforward by an American man, his Vietnamese wife, her mother and their newly acquired Vietnamese friend. They helped us buy the bus ticket across the Friendship Bridge to Mukdahan in Thailand and even helped us through the chaos at the bus station when we tried to find a decent bus to Bangkok because all the VIP buses were full. So, at 8.20pm, after leaving Hue at 6.30am, we were on a bus towards Bangkok. Unfortunately, Alex was desperately uncomfortable for the journey and even resorted to watching a Thai movie for the first couple of hours, but at 6.30am the next day, 24 hours after we started, we were in Bangkok.


Dissabte, 13 d’agost – 3 paisos en un dia

Avui era el dia amb mes incertesa del viatge. Geograficament, el sud-est Asiatic es complicat I tant Cambodja com Laos, els paisos entre Vietnam I Tailandia, no tenen tren. Lo mes ‘facil’ (per que hi van mes turistes) es baixar a Saigon I creuar a Phnom Penh I Siem Reap a Cambodja en bus I despres a Bangkok. Pero ja hem estat a aquests llocs diverses vegades I tardariem molt temps, temps que passariem basicament en autobusos. Aixi, la Claire va trobar que hi ha un bus que creua Vietnam en el seu punt mes estret, entra pel sud de Laos, pais que tambe creua d’est a oest I et deixa a la frontera amb Tailandia.

Aixi a les 6.30 del mati un cotxe ens recollia a l’hotel a Hue I ens portava 1 Km a una botiga on hi havia un autobus de Laos. Hi pujavem I ens dirigiem am Dong Ha, al nord de Hue, encara a Vietnam. Aquest tros de carretera es nou per mi, I es una zona on el conflicte amb America va ser molt actiu aixi que hi havia una gran quantitat de tombes massives I recordatoris dels caiguts durant la guerra. Despres d’un parell de parades, primer perque la policia ens volia veure I despres perque un passatjer volia una taronja (literalment) hem arribat a Dong Ha, hem canviat de bus I ens hem encaminat cap a la frontera amb Laos, viatjant cap a l’oest, cosa que a Vietnam no es gaire comu ja que tot passa de nord a sud I a l’inversa. El bus, molt vell, anava tirant fins que hem vist un petit temple a la vora de la carretera I el conductor, hi ha parat, posat el fre de ma I ha sortit a fer un parell d’ofrenes I a resar una mica!! No les teniem totes en aquest moment!

A les 4 hores I mitja de viatge, hem arribat a la frontera entre Vietnam I Laos. Hem baixat del bus I ens hem dirigit als oficials vietnamites. Aqui, aleshores, la velocitat del tramit depen del color del bitllet que poses dins del passaport, la ‘propina’. Nosaltres no n’hem posat cap I hem acabat els ultims, tot I que un noi America que hem conegut al bus, casat amb una noia vietnamita I tambe viatjant amb la seva sogra l’han fet pagar trinco trinco per la cara. Despres de caminar per a passar la frontera, hem anat al costat de Laos on hem rellenat 3 impresos, posat fotos de carnet I deixat tots els 6 formularis dels extranjers que anavem al bus en una pila molt ben endresada al senyor que ens havia de fer els tramits. Desafortunadament, el senyor estava ocupat parlant per telefon I mentjant platans! Quan li ha vingut, ens ha fet el tramit I a l’hora de pagar era com una subasta, cada cop que deia un preu I li acceptavem de pagar el preu pujava, de 30 a 35 I finalment 40 dolars Americans…

En aquest punt hem conegut a aquest noi America viatjant amb la seva dona I sogra vietnamites I hem descobert que ells tambe tenen la intencio de passar la frontera amb Tailandia I baixar a Bangkok lo mes rapid possible.

Hem seguit baixant cap a Savannakhet, a Laos, la carretera anava de millor a forats increibles que fins I tot feien baixar al conductor del bus a veure per on passar! No se com ho ha fet, tenint en compte que ha passat mes de la meitat del temps parlant per telefon! El paisatje es Asia de debo, cases elevades, verd a tot arreu, m’encanta! Cap alla a la 1 I mitja hem parat per dinar en un ‘restaurant’ on era complicat saber que menjaves I les jerres amb licors I sargantanes, serps, potes de porc I de vaca, I el que semblava un os!! No ajudaven gaire a que et vinguessin ganes de menjar, la veritat…

La bona noticia ha vingut cap a les 6 de la tarda quan hem arribat a Savannakhet, pero hem arribat al pont! Enlloc de portar-nos a la cituat ens ha portat directament a la frontera! Ben fet conductor!! Aixi, ens hem disposat a creuar la frontera al costat de Laos quan a la cua, la dona de l’america s’ha fet amiga d’una noia que viu a Mukdahan (la primera ciutat de la frontera Tailandesa) I ens ha explicat que hi ha un bus que va directament del pont a l’estacio de busos, que es el que voliem ja que la intencio era marxar directament a Bangkok. Tot anava be I el bus sortia en 4 minuts fins que el senyor de Laos ha rebut el meu passaport I s’ha passat 10 minuts intenant esbrinar si com a ciutada espanyol necessitava visat a Tailandia o no! I jo vinga dir-li que no, que hi anem molt sovint I que no cal! Desafortunadament, tinc passaport nou desde finals de febrer I l’ultim cop que vaig anar a Tailandia era a principis de febrer aixi que no ho podia demostrar, total que al final m’ha deixat passar I per culpa d’aixo hem perdut el bus tots, la Claire I jo, l’America, dona, sogra I amiga! Aixi que he decidit comprar una ronda de cerveses Laos (que esta bonissima) I a esperar al bus. Ha arribat, hem creuat el pont del Mekong, que es la frontera, o sigui que el costat dret del riu es de Laos I l’esquerra de Tailandia, hem fet els tramits al costat Tailandes (sense vista, evidentment) I hem arribat a l’estacio d’autobusos.

Despres d’una bona estona negociant, hem aconseguit un bus nocturn d’11 hores que sortia a les 20.30 I d’un estandar questionable. Sobretot per la pelicula tailandesa de cantar I ballar a ‘todo trapo’ fins a les 11 de la nit… al final he aconseguit dormir, pero ha estat una nit dureta!


Sunday 14th August – Bangkok sights and cinema.

Now we have finally seen Harry Potter! We have just missed its release so many times during our travels, but finally we found a showing in English.

After our early arrival, we left the bags at our hotel in Chinatown and headed out to see some of the sights. We managed to see the reclining Buddha before the masses turned up, but were swamped with people at the Royal Palace. There, some Thai students were doing surveys for school, so we were quizzed a couple of times before we decided to give up the struggle in the heat and head back to check in. The hotel is modeled on Shanghai in the ‘20s and the décor is fabulous. It feels like we’re staying in Shanghai Tangs.

After the mad bus journey, we needed sleep so after a nap, we headed to Khao San road for Pad Thai and people watching before the cinema. Bangkok really is like different worlds all in one place and the mall with the cinema in was Singapore. The only difference was that everyone stood up for the Thai national anthem in honour of the king (or we think that’s what it was) before the film started - a bizarre twist.



Diumenge, 14 d’agost – 24 hores de viatje I Harry Potter

Exactament a les 6.30 o sigui 24 hores I 4 autobusos mes tard, hem arribat a Bangkok. L’ultim cop que hi vaig ser com a turista no em va entusiasmar gaire, a veure si aquest cop, amb mes experiencia, m’agrada una mica mes! Hem anat directament a l’hotel a veure si ens deixaven entrar aviat pero no ha estat aixi. Aleshores, hem decidit anar a veure un parell de complexos de temples que voliem veure incloient el palau reial.

El que no m’agrada de Bangkok es que la gent que et vol fotre el pel et menteix a la cara per a vendre’t la moto. Hi ha formes I formes de voler fer diners d’algu, I Asia es experta en aixo, pero no se, aqui no m’acaba d’agradar! Aixi, despres de que un parell de conductors ens diguessin que els temples estan tancats fins a les 10 (per a que aleshores decidissim agafar un vaixell, que es el que ens volien vendre) hem agafat un taxi normal amb taximetre (que cada cop n’hi ha mes I funcionen de conya!) I hem anat al temple, obert a les 8 del mati, evidentment (algo deu voler dir quan els cartells mes grans a les entrades dels temples diuen que obren cada dia de la setmana de 8 del mati a 5 de la tarda, no?)

Els temples son impresionants (I complicats de fotografiar) el primer, What Pho ha estat genial perque no hi havia ningu! I la temperatura era bonissima, aixi com hem anat al palau reial (9 Euros la broma, per cert) hem trobat una cafeteria que feia Bagels I entrepans al teu gust I hi hem passat una bona estona, el que fa arribar al final del viatge eh!? El palau reial molt bonic tambe, I els pantalons que he llogat (no es pot portar res curt) m’afavorien molt!

Despres d’una bona migidada a l’hotel hem decidit anar a Kao San Road, el carrer dels motxillers, on vaig estar jo fa 5 anys el primer cop que vaig venir a Bangkok, menjar uns Pad Thai amb una Singha I arros amb coco I mango de postres mentres veus passar als turistes imaginan-te qui son, d’on venen I on van es forsa divertit! I finalment, hem anat a Siam Paragon, un centre comercial ultra modern que podria ser a qualsevol ciutat europea o Singapore I hem vist l’ultima peli de Harry Potter, despres de buscarla per tot arreu! No ha decepcionat! Per cert, just abans de la peli, ha sortit la foto del rei de Tailandia (que es un idol total en aquest pais) I ens hem hagut d’aixecar tots I veure un video amb cansoneta…)

Dema a les 3 de la tarda agafem l’ultim tren nocturn, cap a Penang, 23 hores, ja falta poc!

---