Mongolia-ing

---

Diumenge, 24 de Juliol – El llac mes gran del mon

Dia d’activitat avui. Despres de publicar el post d’ahir, he de dir que despres de fer una migdiada va deixar de ploure I vam poder sortir a veure una mica d’Irkutsk. Es una ciutat ‘petita’ a Siberia o sigui que no te molt a veure, pero es molt mes relaxada que Moscow or St. Petersburg, I aixo s’agraeix.

A les 10 erem al llit I a les 2 del mati desperts (clar exemple de ‘jet-lag’ pero vam aconseguir adormir-nos fins a les 9. A les 10 teniem preparat un tour pel llac Baikal, el llac mes gran I profund del mon. Fa mes de 600 Kms de llarg (increible) I 60 d’ample (te forma de platan) tambe es es mes profund arrivant fins a 1700 m de profunditat, I conte mes del 20% aigua dolsa del mon. De fet, la seva profunditat I el fet que el fons son dues plaques tectoniques fa que els cientifics pensin que el Baikal es el comensament del que sera el proxim ocea del mon, o sigui que anira creixent I creixent.

La veritat es que el llac es increible! Vam veure l’aigua clarissima que te (es pot veure fins a 50 m de profunditat desde la superficie) I vam tastar el famos Omul, el peix tipic del Baikal (que. Com en molts alters llocs, no n’hi ha per tant) El fet que fos diumenge volia dir que hi havia moltissims turistes, la majoria rusos, de fet l’ex primer ministre Putin es un habitual de la zona ja que li agrada molt fer esport. I entre tant cotxe, em vaig adonar d’una cosa, els autobusos d’Irkutks tenen caracters japonesos I Koreans, aixo ho havia vist abans a Sri Lanka, on els japonesos venen les furgonetes de segona ma, pero autobusos? Doncs si! I lo fort del cas, es que a Russia condueixen per la dreta, com a Lleida I el nostre cotxe (Toyota antic) tenia el Volant a la dreta tambe! O sigui que era comprat de segona ma al Japo o Korea. Pero lo bo del cas es que a l’adonarme d’aixo vaig comensar a mirar quints cotxes tenien el Volant a la dreta I son MOLT mes de la meitat! Es increible, sembla que no els hi afecta com condueixen!

Una de les parades que vam fer es a veure el nou eco-hostal que el Jack (El propietari del hostal on ens allotjem a Irkutsk) esta montant al Baikal, es realment impresionant, tot de fusta de pi, sostenible I realment precios! M’encantaria passar-hi un parell de dies si no fos perque aquesta zona del Baikal esta plena de russos I aixi com l’aigua del llac es perfecta la ‘platja’ esta plena de merda (perdo l’expressio) fa pena de veure, la veritat! En fi, em va fer gracia com el Jack es referia als paletes que van construir les 3 cases de l’alberg com a ‘enthusiastic Uzbeks’ o sigui homes d’Uzbekistan amb molt d’entusiasme. Ens explicava com van haver de cavar una trinxera de 70 ms de llarg per 4 de profund per a les canyeries de les cases (la profunditat es per llei ja que a Siberia a l’hivern toquen els -40 graus…) es curios com cada pais sembla tenir gent d’un altre pais que fa la feina que els locals no volen fer, eh? A Singapore, Emirats, son els Indis de Tamil Nadu, a Russia son els Uzbeks.


Sunday, 24 July – Lake Baikal

After sleeping in and having to be woken up by the hostel manager telling us that our car had arrived for the tour to Lake Baikal, we set off on the hour journey to Listvyanka on the shores of the lake. One fifth of the world’s fresh water is in this beautiful clear blue lake, which also happens to be the deepest in the world at over 1700m. The guidebook told us that this lake will eventually become the world’s next ocean as the tectonic plates that run through it move further apart. Anyway, geography aside, it was stunning. We stopped at a couple of points on the lake shore, took a boat to see Shaman Rock (just a rock really) but that enabled us to see just how clear it was. We could see right to the bottom in the shallower parts. Then we walked up the hill to a vantage point with great views over the lake before having some time to explore a ‘beach’ area where locals (who are clearly far more used to the temperatures here) were sunbathing. Both Alex and I thought that we should have planned to have a bit more time here, but as we’ve managed to catch one of the few clear sunny days this week for the tour, it’s probably best to be heading to Mongolia.



Dilluns, 25 de Juliol – segona nit sense dormir pero millor paisatje

Un cop mes, avui teniem que llevarnos a les 3.30 AM per agafar el tren a les 4.25. Hem anat a dormir aviat, pero els nostres cosos encara estan a l’horari de Moscow, o sigui que continuem amb ‘jet lag’… jo no he dormit gens a l’alberg (si un parell d’hores al tren, pero aixo no es positiu ja que l’hora que erem al tren era hora de dormir a Moscow, o sigui que estem allargant el problema.

No obstant, el paisatje es molt guapo, tenim muntanyes verdes precioses amb pins I grans planes (la estepa siberiana vaja, com el del acudit!) I tambe durant 2 hores hem anat voltant el llac Baikal de cami cap a Ulaan Bator, a Mongolia. Fins ara la ruta era cap al Sud-est, ara continuem est pero una mica mes cap a sud

Tal I com ens aproximem a Mongolia el paisatje es mes I mes bonic. Fins ara podiem veure civilitzacio al voltant ara no hi ha ni carreteres, ni ciutats, hi ha algun poblet sense cotxes I a cada costat del tren hi ha planes amb muntanyes al final, realment precios. Tambe hem vist un parell d’oleoductes. Finalment, hem arrivat a Naushki on hi ha el costat rus de la frontera amb Mongolia, hem arribat a les 6.08 de la tarda, hem donat els passaports I hem sortit a les 9.45… I ara toca el costat Mongol, on ens hem passat 2 hores I mitja mes o sigui que ens hem passat mes de 5 hores fent els tramits de frontera. Haguessim pogut volar d’Irkutsk a Beijing en aquest temps! En fi…


Monday, 25th July – Steppe-ing into Mongolia

Wow! The landscape as we went south into Mongolia was absolutely breathtaking. After another very early morning and a train-lagged night, we were back on the train, ready to leave Russia. And for all that discomfort, we were rewarded with the sight of beautiful, empty rolling hills as we headed for the border. We were demoted to second class on this leg of the journey, but had booked out the whole cabin so we had lots of space for the 26 hour journey.

We had read that the border crossings can take anywhere between 6 and 11 hours, during which time there is absolutely nothing to do and, thanks to Russian station architects, nothing to look at either. However, when we weren’t fined for not registering our arrival in the country, had been through both sets of border controls within the estimated 6 hours and had escaped the money-changing touts who offered an exchange rate of half the XE value, we were able to get some sleep, knowing that we’d wake up in Ulaanbatar.



Dimarts, 26 de Juliol – Ulan Bator/Ulaanbataar/ Ul…. Com collons s’escriu!?

Despres de dormir unes bones 7 hores (per fi) al tren, ens hem llevat amb una vista espectacular de les estepes del nord de Mongolia. Muntanyes I prats verds preciosos amb les ‘gers’ (unes tendes blanques rodones tipiques dels nomades Mongols) tot precios fins arribar a Ulan Bator (…) la capital. Llegint la guia I pel que diu la gent ens esperavem molt de moviment a l’estacio de gent venent allotjament, tours, a les seves mares, etc… ja que Mongolia es un pais on el turisme esta creixent I molt fort, vaja, que jo m’esperava la imatge de la estacio de Chennai a la India quan arrives I sembla que s’estigui acabant el mon, o els busos de Cambodja… total, que res, unes 10 persones amb lletreros dels albergs que representaven I cap problema. El nostre ens ha portat a l’alberg I ens hem posat a fer coses. Primer a canviar diners, I, per a que la gent digui que els iPhones no serveixen per a res, nosaltres tenim una aplicacio que es diu XE (www.xe.com) que es un conversor de moneda. Ahir per la nit un ‘paio’ va passar pel tren a la frontera oferint canvi de Rubles russes a Tuggriks Mongols, el donava a 1 Rub = 20 TRK. Vaig mirar el telefon I em deia que el canvi oficial es de 1Rub = 42 TRK!!!!! El doble!! En fi, aquest mati ja a Monglolia hem canviat a 41 o sigui que molt millor. Despres hem anat a pagar el tour que fem dema. Desde Singapore vam pagar els vols I avui hem conegut a la senyora amb qui vam tractar via email. Tot esta confirmat, I dema a les 7 del mati volem al Sud de Mongolia, al Desert del Gobi en un avio massa petit pel meu gust (tots ho son) pero correcte.

Despres hem donat una volta per la ciutat, forsa petita, contaminada, sorollosa I asiatica, vaja, hem vist el museu d’historia natural ja que al Gobi s’han trobat molts fossils I ous de dinosaure I la veritat es que el museu esta de conya amb bastants esquelets de dinosaure I un parell 3 vegades mes alts que nosaltres! Seguidament hem passat per la plasa del poble, tipus comunista amb un edifici al final, tipus comunista, pero amb Chinggis Kahn al pedestal I aquest, als comunistes, no els hi agradava gaire!

Poc mes, a aquest alberg hi tornem el diumenge despres del tour de 3 nits que comensem dema, o sigui que ja tornarem a escriure quan tornem, en els propers 3 dies no tindrem cap possibilitat de contacte.

Fins aleshores!


Tuesday 26th July – Ulaanbaatar/Ulan Bator/ Ula… I give up. What is the spelling?

As we woke up and opened the blind, we saw the early morning sun hitting the slopes of the Mongolian steppes (a kind of undulating region dotted with cows and gers/yurts - traditional round nomads’ huts). It was stunning. Unfortunately there is an eyesore in the middle of all this natural beauty and it’s called Ulaanbaatar, or however you choose to spell it. The ram shackled nature of the city (missing pavements, crazy traffic, several businesses in one building with signs everywhere) certainly feels more Asian than Russian, but then there are the Soviet throwbacks like the large communist ‘show of power’ square in front of a menacing looking government building. However, this government building wasn’t adorned with statues of mustachioed ex-leaders, but with the statues of Gengis/Chinggis (still not decided on the spelling) Khan and the next two Khan generations of rulers, including his grandson Kublai. Ghinggis is a huge source of national pride in Mongolia but thankfully the only Mongol herds we’ve seen so far have been grazing near a ger/yurt (the jury’s out on that spelling too).
Today we have been getting our bearings, sorting out our tour to the Gobi Desert for tomorrow and have been to the natural history museum to look at some of the fossils that were found in the Gobi. For the pennies that they charged for entrance, it’s actually a great museum. In fact, apart from the tour, everything has been really cheap in Mongolia so we treated ourselves to a decadent but still inexpensive lunch before heading back to the hostel to repack a smaller bag, get supplies and chill before hitting the hay early ready for our 5am wake up to get to the airport. I know Alex is a little tense about the flight in a small plane tomorrow, but I’m more worried about sleeping in a ger – maybe we will be literally hitting the hay tomorrow night!

---

Comments

[MARTA]

Guapooos!!!
Eiii!!! Awesome pictures, as if you were National Geographic Photographers... Have fun and make the most of it! I still can't cope with the idea of you guys spending endless time on the train... The weather in Lleida is shit so there's nothing much we can do here but walk up and down Carrer Major. Luckily, we'll be heading to Barcelona next weekend. Love your blog! Júlia says: "If I just see half of what you two have seen so far, I'll be the luckiest girl in Lleida!!!"