Viatge a l'Índia

---

---

VIATGE A L'ÍNDIA (AGOST 2007)

09/08/2007
Records des de l'India!!!
Hola gent! Sé que fa molt que no escrivim però ara hem trobat un moment així que comencem... El dissabte arribàvem a Bombai i desprès de fer nit a l'aeroport durant mes de 8 hores, vam agafar el vol cap a Delhi. Quines ganes teníem d'arribar! Allà ens va venir a buscar el conductor que estarà amb nosaltres tot el mes. Així que ens vam estar quatre dies a Delhi (mes dels previstos perquè vam agafar cagarrines i vòmits...totes dues...vaja tela!). Dormíem al barri mes xungo de la ciutat, el Parah gang. Però la gent ens acollia molt be. Ja hem començat a fer col•legues i tenim un amic que organitza el festival de cinema indi a Madrid. Així que si els de la tele voleu passar una peli de bollywood...ja ho sabeu!jaja! Mes endavant intentarem penjar fotos (que n'hi ha moltes) però avui ens es impossible. Ahir al mati vam marxar de Delhi cap a Mandawa. Un bonic poble ple de cases amb retaules a les façanes fets amb pintura natural, extreta de les pedres. Vam conèixer un nen que ens va deixar veure casa seva per dins...va estar molt be! I a la nit... fiestuki a la terrassa de l'hotel... imagineu-vos la resta! Avui ens hem llevat d'hora el mati per dirigir-nos a Bikaner. Un poble molt aprop del desert. Aquí hem vist un castell dels maharajas amb molts segles d’història i desprès el que no m’hagués imaginat mai que faria. Hem anat el temple de les rates...ecs...en tenim fotos! I dema... Jaisalmer. Jugarem a kriket i dormirem al desert. Per cert les postes de sol...impressionants! Intentarem tornar a escriure!!! Petons a tots!!!

13/08/2007
Fent cami...
Disculpeu les faltes i els accents però aquest teclat es molt xungo...i la connexió...encara mes! Ja he començat a posar al dia el bloc però no hi puc penjar fotos perquè la connexió es nefasta...ho sento! De moment molt bones experiències...tot i que gairebé vaig estar tot un dia estirada al llit traient per dalt i per baix. No puc amb el menjar d’aquí...tot pica! I per no tenir cagarrines em passo el dia amb pa i aigua gairebé...haha...nomes chapatis, naans, plain rice i mineral water...això que el pollastre a vegades també mel menjo! I res...encara no estem a la meitat de la ruta. Vam haver d'endarrerir-ho per recuperar-nos a base de fortasecs! El que hem vist ha estat molt be però encara ens queda la part mes xula. Ja he dormit una nit sota les estrelles al desert! Un festival! Ens vam emportar cantimplores amb birres, un mòbil amb mp3 i moltes ganes de passar-ho be...i realment va ser divertit. Fins i tot vam veure alguna estrella fugaç. Això que el dia 12 hi ha pluja d'estels...seria genial poder-ho veure! I pel que fa al cel...ja que hi som...sembla molt mes proper, es veuen moltes mes estrelles...molt macuuuuu! I el desert te el seu encant amb els camells i tal...però cada vegada s’està tornant mes turística l’índia...esta plagat de catalans i espanyols. Però tot i això quan ens veuen a passar amb cotxe ens saluden, altres miren com si no haguessin vist un blanc en la seva vida...es una sensació molt diferent però especial! Ara...el primer cop que vaig respirar aire indi va ser per flipar...com si tingues un motor de reacció engegat tota l'estona al meu davant. Una sensació de xafogor i calor impressionant. No se a quants graus devem estar però la sensació es de 70 com a mínim! Però ens hi anem acostumant i mes veient les meravelles que hi ha amagades. Ens passem moltes hores al cotxe però també passem per poblets...cada un amaga alguna cosa diferent. Un paisatge de foto, una mirada d'un nen, un "where r u from" d'alguna persona gran... i sobretot la satisfacció de sentir-te a tu mateix. M’està sorprenent molt el viatge! Mes que recomanable! I res...ja he escrit molt...es una petita part de les moltes coses que tinc ganes d'explicar i de compartir amb vosaltres. Intentaré escriure aviat! Petons a tots, records i salut! I una cosa que mai dic i des d’aquí m'he adonat que s'ha d'anar recordant de tant en tant...us estimo!!!

15/08/2007
Des de Pushkar...
Ja hi tornem a ser...amb una connexió nefasta però intentant explicar-vos el que va donant de si el nostre viatge. La nit al desert...aprop de Jaisalmer va ser molt especial ja que vam agafar un camell i carregats amb mantes i hamaques vam marxar a dormir al ras. La sensació era molt especial. Hi havia silenci absolut menys el mòbil d’en Pepe on sonaven cançons per animar la nit. Vam marxar amb birres sota el brac i amb moltes ganes de passar-nos-ho be. Cap llum al nostre voltant...nomes un camell que va arribar a altes hores de la nit i, fins i tot, la Sandra i jo vam anar a donar el volt...amb camell... Els nois van anar a saltar les dunes i algun va acabar rodolant. Molt divertit fins i tot amb les quatre gotes que van acabar caient. Va ser una nit d'insomni...de les que no s'obliden d'avui per dema. Res...que si no ho viviu, no sabreu el que es per moltes paraules que podem acabar escrivint. I el dia següent al mati, altre cop a el cotxe i camí cap a Udaipur. Una ciutat idíl•lica tot i que no la vam poder disfrutar degut a la pluja i a les moltes histories que van acabar passant. Allà vam trobar-nos amb en Vikram, un amic fet a un fòrum de viatges... tot un personatge. I altres amics d'en Dev que ens van acabar portant a la discoteca... Em sembla que des de que tenia 15 anys no anava a la disco a les 9 de la nit! Però allà funciona així...a les 10:30 teníem un rikshaw a la porta que ens esperava. I la nit a dintre...ja us la podeu imaginar...ballant musica india amb el nostre moviment europeu...un espectacle!D'entrada érem nomes la Sandra i jo i cap al final van aparèixer mes noies. Això si...les noies no cal que patim perquè els tios perden oli pels tios! I mes d'un va marxar amb la ma darrera el cul per no patir una relliscada. La festa va acabar a l’habitació de l'hotel... Ara ja ens trobem a Pushkar. Fa molt poc que hem arribat a la ciutat sagrada. Encara no us podem explicar gaire res perquè, de moment, nomes hem vist monos. I alguna paradeta d'on segur que en sortirà algun regalet... Amenacem en tornar a escriure! Petons a tots i fins aviat!

19/08/2007
Pushkar...genial!
De moment, la ciutat de Pushkar es la que mes m'ha agradat del viatge. Te un encant especial que, ni amb paraules ni amb fotos us podré explicar... Hi ha hagut molts minuts de riures, de complicitat i, també, de reflexió. Aquest poble hi convida. Esta ple de temples! De fet, vam pujar no se pas quants esgraons per arribar a un temple...sort que les vistes s'ho valien...i la gent que trobàvem pel camí també. Encantador... nomes em surten aquestes paraules. Aquí, ens vam apuntar a un sopar jueu. Amb la benedicció de la taula i tot...va estar molt be, divertit! I les nits a la terrassa també ho van ser. Com que no es pot consumir cap classe de d'alcohol en una ciutat sagrada, els nois van anar a comprar birres a una gasolinera de les afores i van portar-les al terrat. Vam riure molt, com sempre. A banda de la ciutat, em quedo amb la mirada i la complicitat que vaig tenir amb un nen que treballava a la botiga de sota l'hotel. Que bonic que va ser quan em va dir "I love you!". Poques vegades he sentit un t'estimo tan sincer. Vam jugar a algun joc...jocs de mans. I, l’últim dia, abans de marxar em va portar un xai (com un tallat) sense que jo li demanes res. El seu tiet em va dir: "Emporta-te'l". Si que ho hagués fet si hagués pogut. Aquí les petites coses se't fan enormes...t'omplen com poques coses t'omplen en la vida normal. No m'estranya que qui hi va, hi torna... jo encara hi soc i ja hi vull tornar! Nomes queda una setmaneta i necessitaria, com a mínim, tres mesos mes! Altra vegada no podem enviar fotos ni vídeos perquè es impossible penjar res. Ho farem una vegada estiguem a Catalunya. No serà el mateix però no hi podem fer mes. Ara estem a Jaipur. Avui a la nit intentarem anar a veure una peli de bollywood que es veu que arrasa: Partner. Aveure si hi ha sort. Avui es diumenge així que moltes coses estan tancades. Nomes hem pogut anar a veure dos palaus de Maharajas. En un d'ells hi hem pujat amb elefant. No cal dir que ens han fotut un bon "palu". Però un dia es un dia no? Els palaus son molt similars. Enormes castells envoltats de muralles. Molts situats dalt de turons. Dins, habitacions...moltes habitacions on hi havia el Maraha i les dotze esposes (una per a cada mes de l'any)...no eren pas putes ells! Mes o menys com ara...les dones no son res en aquesta societat i la Sandra i jo mes d'una vegada ens hem sentit arraconades per això. Els nois no ho tenen tan malament però han de vigilar molt el forat de darrera perquè aquí mes de la meitat son gais... o això es el que se'n interpreta. Dema marxarem cap a Agra. Anirem a veure el Taj Mahal...segur que ens impressionarà...no se si l'edifici o el que haurem de pagar perquè ja ens han dit que ens anem mentalitzant. A tots els llocs, els indis paguen molt poc i nosaltres podem arribar a pagar cent vegades mes. I per veure coses que estan en obres, moltes vegades, perquè ho estan preparant per la temporada alta que comença a l'octubre. Va...ja us en he fet cinc cèntims. Tornarem a escriure abans de tornar! I no prometem fotos perquè sembla ser impossible... Petons a tots!!!

25/08/2007
Ja s'acaba
Un mes sembla molt però viatjant no es res...quina pena...ja nomes queden 4 dies per agafar l'avio i tornar. Però tornarem amb la maleta carregada de bones vibracions, grans aventures i molt coneixement! Ha valgut la pena...ha valgut molt la pena! Reprenem el fil...vam acabar a Pushkar. Per mi el millor...tot i que avui estem a Varanasi i també te la seva tela però m'hi sobra el caos circulatori. Però anem per pams... Quan vam marxar de Jaipur per anar a Agra, Orchha, Kajuraho i Varanasi. Agra era una parada obligatòria ja que s'ha de veure l'impressionant Taj Mahal. Ens van fotre una arrissada amb la pasta que va ser per flipar! Però s'havia de veure... Un gran monument de marbre que nomes mirar-lo desprenia amor i complicitat. Un Maharaja li va construir a la seva difunta dona en homenatge. I ara el cos de la dona i el de l'home reposen dins el monument. Per fora es encantador però per dins dona molt que desitjar. Això es tot el que vam fer a Agra ja que a la nit hi ha molta violència i ens van aconsellar no sortir de l'hotel. El dia següent ens vam plantar a Orchha on ens va ploure...era un poble molt maco...ple de temples i palaus de Maharajas però no el vam poder disfrutar tan com haguéssim volgut degut al temps. I finalment, arribem a Kajuraho, la ciutat del Kama-sutra. Allà vam veure els temples amb escultures del kama-sutra. Algú ho va disfrutar durant la nit. I aquesta mateixa nit, vam anar amb tota una colla a sopar. Allà vam fer amistat amb una parella italiana que, a partir d’aquí, ha fet la ultima part del viatge amb nosaltres. Ara marxarem a sopar amb ells i ens despedirem perquè dema separem els camins. I ens plantem a Varanasi. Aquí hi hem estat dues nits. Aquest mati hem anat amb barca pel riu Ganges...ens hem llevat a les 4:30h per veure com sortia el sol i com la gent anava a pregar i a dutxar-se al riu sagrat. Mes tard, hem anat a veure l'orfenat de la Mare Terea de Calcuta. Ha estat impactant...del mes impactant que hem vist. Ja havíem vist malalties però no havíem estat amb els nens que les tenien. Quan hem entrat, estaven fent classes i les han parat per recebre'ns. Aquests nens son nens amb famílies mooolt pobres que es passen el dia a l'orfenat i van a dormir a casa seva. Ells ens han acompanyat a gairebé tot el recorregut. En una planta hem trobat a nens discapacitats...se'ls veia contents! I on ens ha tocat mes ha estat a una habitació on hi havia uns 8 nens amb diferents malalties. La Sandra ha estat molta estona amb una nena d'un any que tenia la mirada molt trista...no se pas que deu haver viscut. I jo he tingut als braços una nena que devia tenir 2 mesos. Una nena abandonada...plena de butllofes als peus i a la panxa. Plorava i quan l'he agafat ha callat. Necessitava apreci i carinyo...quin greu...me l’hagués endut si hagués pogut. No hem tirat ni fotos de lo tocats que hem quedat. Abans de marxar, quan hem sortit, els nens del primer pis ens han cantat una cançó...i hem sortit al carrer...en silenci...ningú deia res...tothom pensava i, a mes d'un, una llàgrima li queia. No hi ha paraules. L'orfenat en bones condicions. No feia pudor i, a banda de les germanes, hi havia voluntàries. Això no passava a l'hospital de la Mare Teresa de Calcuta. També hi hem estat. Però aquí la pudor ja es notava nomes a l'entrada. Crec que no hi havia suficients infermeres per cuidar a totes les persones, majoritàriament gent gran, que hi havia a fora els patis esperant per menjar. Dins les habitacions, mes d'un avi que no es podia moure i esperava a que l'ajudessin. Tela...avui ha estat un dia de molta tela... I per acabar, hem anat a veure els crematoris. Hem anat a un petit crematori que hi ha al costat del riu Ganges on hem vist com cremaven als morts. Primer, pel carrer, hem vist com en portaven un a cremar. I allà hem vist tot el procés...des de que arribaven fins que els cremaven. N'hem vist algun en un estat avançat...nomes en quedava una cama... I lo fort del cas es que si no es cremen en les 3 hores que dura la cremació, les restes van al Ganges i se les mengen els peixos. D'aquesta manera, diuen que comencen un nou cicle. El problema es quan qui es mor no te diners...li venen una llenya dolenta i, pertant, mai s'acaba de cremar. A qui tampoc cremen son als nens, les dones embaraçades i la gent amb picades de serps. En aquest cas es tira el cos sencer al riu. I podria anar explicant però ara toca reflexió... i dema 31 hores de viatge en tren per arribar a Bombay on el dia 30 agafem l'avio de tornada. Segurament no tornarem a connectar-nos així que ens veiem a la tornada!!! Salut i molts petons a tots!!!

01/09/2007
Bombay...pluja cada 10 minuts
El viatge en tren va acabar sent de 34 hores. Semblava que no aguantaríem però l'avorriment ens va fer adormir durant moltes hores. L'uno també va ser una bona alternativa i els Sudokus també hi van ajudar. Finalment, ens plantàvem a Bombay (la ciutat del cinema hindi)a les dues de la nit. Vam córrer a buscar un hotel i cap a dormir que el dia següent s'havia de veure la ciutat. Una ciutat completament diferent a totes les demés que havíem vist. Això ja es veia més occidentalitzat! No es sentien tants clàxons sonant, la gent anava vestida amb roba occidental, hi havia grans botigues de marca i gent amb més pasta... No cal dir que els preus eren moltíssim més alts! Aquí vam agafar la guia del lonely planet i vam començar a visitar llocs interessants. A la nit, tocava sortir de festa ja que era l'última nit a l'Índia. Així que després d'un bon sopar vam acabar en un pub i després a la discoteca. Allà vam conèixer gent d’Itàlia, de corea i catalans. Vam acabar ballant tots junts. Va ser una bona nit! El dia següent, vam acabar de visitar Bombay ja que l'avió marxava a les dues de la nit. Aquí acabaria el nostre viatge. Un viatge que segur que es repetirà...potser d'aquí a dos anys...i al nord de l'Índia, a les muntanyes...i al Nepal. Ja es veurà! Molts petons a tots!!!

---