back home

---

Dilluns 15 d’Agost – Relax a Bangkok I l’ultima nit al tren

Ens hem llevat tranquilament, hem esmorzat I hem fet un parell de coses que calien per acabar d’organitzar-ho tot. Primer treure mes Baht I canviar una mica a Ringgit de Malaysia. No ens fa res que ens en sobrin cap dels dos ja que a l’octubre tornem a tots dos paisos mes Indonesia o sigui que ja ens aniran be!

Cap a les 2 de la tarda hem agafat un taxi fins a l’estacio, que es aprop de l’hotel, pero el pes I tamany de les motxilles post-Vietnam fa portarles gairebe impossible! I hem fet be d’agafar un taxi perque nomes sortir de l’hotel el temps s’ha posat tropical I n’ha caigut una de bona! A l’estacio hem comprat aigua I 4 coses de menjar I hem pujat al tren.

L’ultim tren nocturn que agafarem en aquest viatge surt de Bangkok Hua Lampong I arriba a Butterworth, al nord-oest de Malaysia 24 hores mes tard. Es diferent als altres trens nocturns ja que no hi ha compartiments sino que hi ha 2 configuracions de dia I de nit, ja veureu un video que posare al Facebook. Les boses I maletes van sota les cadires, cosa impossible amb la de la Claire o sigui que l’hem portat al nostre costat tot el viatge! Aleshores, pasada una hora de trajecte, una bona noia ha vingut amb menus per a sopar I esmorzar! Aixi, hem triat el nostre sopar I l’esmorzar de dema I ens el portaran al nostre seient.

El paisatje es variat, al tren li costa moltissim sortir de Bangkok I voltants ja que hi ha molta obra, entre d’altres la millora de la linea de tren. El temps no ajuda ja que continua plovent pero un cop sortit els camps d’arros es combinen amb palmeres I crea un paisatge forsa bonic. A les 7 ha vigut el nostre sopar tailandes amb cerveseta I la veritat es que de tots els menjars als trens aquest ha estat, sense cap mena de dubte, el millor de tot el viatge! Tot seguit, el senyor que fa els llits ha vingut, ha baixat la llitera de dalt I ens ha fet els llits, hi ha cortinetes individuals que et donen forsa privacitat, aixi la Claire I jo hem vist un altre capitol de House, I a dormir.


Dimarts, 16 d’Agost – entrem a Malaysia

Bona ni a la llitera de baix per mi, no tant a dalt per la Claire ja que l’aire condicionat estava a tope I no apaguen la llum. Abans d’esmorzar ens hem adonat que el tren anava mes o menys amb hora I mitja de retras respecte a l’hora prevista, poc sorprenent, la veritat, pero ha anat fent poc a poc, I passant per certes arees que han estat conflictives politicament en els ultims mesos.

A les 9.40 del mati hem arribat a Pandang Besar, la frontera entre Tailandia I Malaysia. Hem baixat del tren, passat pels controls tailandesos I malays (incloient l’habitual aleatori control d’equipatjes, totalment estupid) I hem tornat a pujar al tren, que aquest cop havia perdut vagons fins a nomes tenir-ne 3. Al pujar al tren de nou, s’ha essegut al seient de l’altre costat un noi alt, motxiller, occidental. Despres d’una estona de silenci ens hem posat a parlar. El noi es America, es diu Ansel I a finals de mes comensa a treballar per una escola local de Singapore com a professor de literatura anglesa. Hem tingut varies converses interessants sobre viatges en tren per Asia, viatges per Asia en general I els llocs que la Claire I jo li recomanem que vegui en els propers 15 mesos que viura a Singapur! Hem intercanviat telefons I segurament anirem a sopar algun dia quan tots 3 siguem a Singapur.

Poc abans de les 3, hora I mitja tard hem arribat a l’estacio temporal de Butterworth. Aquesta cituat no te gaire cosa, apart del fet que es el vincle terrestre tant de cotxes I trens de la famosa illa de Penang. Aixi, hem sortit del tren, agafat el baratissim ferry, que tambe es el mes antic de Malaysia I hem arribat a Georgetown, la capital de Penang. Alli ens hem despedit de l’Ansel I hem anat cap a l’hotel a menjar algo I descansar. I com que ens han donat una millora d’habitacio amb dret a access a la ‘Lounge’ del Trader’s hotel (la Carmeta I el Lluis ja saben que vull dir que vam fer el mateix a Kuala Lumpur l’any passat) doncs hem anat a fer uns coctels I pica pica a les 7 de la tarda per a celebrar la nostra ultima nit de viatge. Dema tocara aixecar-nos a les 6 per a agafar un taxi de nou al port de Penang, creuar l’estret I agafar un tren que ens portara a Kuala Lumpur I despres Singapore I que surt a les 8 del mati.


Dimecres, 17 d’Agost – 12 hores I a Singapur

Ens hem llevat poc abans de les 6 per a dutxar-nos, agafar la ‘breakfast box’ de l’hotel I fer el trajecte a l’inversa d’ahir. Tot ha anat be I hem arribat a l’estacio de Butterworth uns 20 minuts abans de que sortis el tren. Tenim uns bons seients reclinables I les 2 primeres hores hem dormit tots dos forsa be. Afortunadament, teniem el ‘breakfast box’ de l’hotel, perque l’ampolla d’aigua I el bollo relleno de anxoves que ens han donat al tren es una mica matador a les 8 del mati!

El paisatje te bocins realment impressionants baixant cap a Kuala Lumpur, sobretot abans de Ipoh, una ciutat important del nord I la porta per accedir als Cameron Highlands, una estacio de muntanya que els anglesos van crear quan controlaven el pais I que es famos per les plantacions de te.

Hem passat per KL i arribat a Singapore, la nova estacio es terriblement decepcionant, quina llastima acabar el viatge alli...




La veritat es que aquest viatge ha canviat algunes coses de la meva forma de plantejar-me els viatges. Hi ha hagut alguna altra vegada on he fet quelcom similar tot I que en una escala molt menor, pero per primer cop a la meva vida, he estat 5 setmanes I 3 dies viatjant I l’objectiu del viatge no ha estat el desti final sino el viatge en si mateix. Al cap I a la fi, la Claire I jo varem sortir de casa a Europa I arrivarem a casa a Singapur pero aixo no es lo mes important, lo millor ha estat el trajecte, els canvis de llocs, d’hores de paisatges, d’idiomes, menjars, gents, problemes…

Tot I que no ho hem fet com a motxillers de 18 anys (ja que no els tenim 18 anys) I ens hem permes certs luxes que ens dona treballar tots dos, com per exemple millors compartiments en certs trens, etc… crec que ha estat una aventura, una aventura que ens ha permes coneixer els paisos que hem vist molt millor, coneixer-nos a nosaltres dos molt millor I finalment relaxar-nos! Encara em sembla increible que no m’he avorrit en absolut en aquest viatge! Ahir ho calculava I hem passat 304 hores dins de trens en les ultimes 5 setmanes I 3 dies, dividit per 24 hores aixo vol dir que hem passat mes de 12 dies dins de trens, (I aixo sense contar les 24 hores d’autobus entre Hue I Bangkok, on no hi ha tren) I tot I aixi encara tinc ganes d’anar en tren al final del mon.

Aquest ha estat un dels millors viatges de la meva vida. Abans de sortir de Lleida el concepte m’entusiasmava, anar de Lleida a Singapore sense volar. No obstant, aixi com el concepte m’entusiasmava, tambe era conscient del fet que ja havia estat a tots els llocs abans d’Ukraina al costat europeu I que despres d’arribar a Beijing tampoc veuria mass coses noves per mi al costat del sud-est asiatic. Pero he de dir que m’ha agradat molt tornar a llocs que he re-descobert i on he anat amb una altra persona I en una altra situacio molt diferent als altres cops I aixo els ha fet especials. Dels llocs entre Europa I Beijing he acabat impresionant amb les brutals diferencies de Russia, sobretot entre St. Petersburg, Irkutsk I l’increible llac Baikal, I enamorat de Mongolia I els seus deserts.

Recomanaria aquest viatge a tothom a qui li agradin els trens, si mes no el trajecte entre Moscow I Beijing. Es una experiencia nova, que es pot fer en bones condicions I on el turisme hi creixera molt en els propers anys. Si algu ho vol fer I necessita consell, que ens ho faci saber, pero, per comensar, podeu anar a la pagina web www.seat61.com sense aquesta pagina web, no haguessim pogut fer aquest viatge.

Moltissimes gracies pels que heu seguit aquest blog. Es el primer que fem I la veritat es que hem rebut moltissims missatges de gent dient-nos que ens seguien! Fa molta il.lusio! Ara, falta posar les fotos al Facebook que espero posar aviat I seguidament publicare els links al blog per la gent que no te Facebook.

Moltes gracies I fins aviat



Monday 15th August – Two more sleeps!
The morning in Bangkok saw us both excited about getting on our last night-train. The only difference was that for Alex, it was tinged with a little sadness that it was our last night train, for me it represented a step closer to Singapore and the last night of disgusting toilets, so I was happy that it would be the last!

We had a lazy morning before the rain hit and we boarded the train to Butterworth. It was certainly the most interesting layout we had experienced so far. Instead of compartments, the train was open, with two large seats opposite each other on either side of the train. In the evening, an attendant came round and converted the two seats into one bed and folded the other down from the ceiling. It was fascinating to watch, but unfortunately not so fascinating to sleep in because there was only a curtain separating you from the rest of the train, and more annoyingly, the lights were kept on all night, so it wasn’t the best night’s sleep I’ve ever had. I think Alex fared better on the bottom bunk. However, the food on this train was the best of them all. A little after we got settled, a lady came round with an English menu so that we could order dinner and beers, and breakfast, which were all delivered at the times we chose. It was fab having Thai curries served to us on the train as we made our way south on the way to Butterworth.

Tuesday 16th August – Malaysia
Delayed by almost two hours, we arrived at the border. Thankfully, our penultimate border crossing was the smoothest yet, and soon we were back on the train for the three-hour trip to Butterworth. As we got back into our seats, we were joined by a young American man who is soon to move to Singapore teaching in the local system and a wizened Brit living in Jakarta, so we managed to pass the time chatting until we got to our destination. Once we arrived in Butterworth, it didn’t take us long to get the ferry and a taxi to the Trader’s hotel, where we settled in for the night. It turns out Alex had booked us a club room, meaning we could make use of the club lounge’s facilities, and I thought it was a lovely romantic gesture for the last night of the trip, but actually it was just a lucky coincidence that it was a deal on Agoda when he booked. He really should have taken credit for that one! As it turned out, it was really fortuitous because the weather was rubbish, and it was really nice getting drinks and nibbles gratis in the evening before an early night, ready for the very last train at 8am the next day.

Wednesday 17th August – We’re going home!
At this moment, we are on the train to Singapore. A 13-hour trip will see us get home late this evening, but right now, we are comfortable on large, reclining seats, watching the endless palm oil plantations from the windows and enjoying the breakfast box from our hotel. For the last few days, we have been really excited about the end of this trip and the prospects of getting back to the comforts of home. It’s always hard doing a trip like this so quickly, and spending more than 6 weeks away from our base, but it has been a fantastic experience.

I know that Alex has loved every train journey and would happily travel the rest of the world by train. I’ve enjoyed the scenery from the windows and the days on the trains, but I will be very happy if I never see an Asian train toilet or second-class cabin ever again. Some parts have been really enjoyable, but the virtues of train travel divide Alex’s and my opinions. What we are both convinced of, though, is that train travel definitely beats over-night buses! So far, we have travelled from one home to another, crossed 14 countries, even crossed continents, spent 304 hours (more than 12 days) on trains, endured 24 hours on buses, seen some amazing places, travelled through familiar and unfamiliar parts of the world and loved it.

It seems an age ago since we left Europe and although we are both ready to get home, it has been a really amazing trip. Highlights are too numerous to mention, but I know we both enjoyed the deserts of Mongolia the most and from this trip, and thanks to Alex’s new camera (and the brilliant man behind it) we have the most incredible photos of this incredible journey. In addition, we have two huge backpacks, an extra bag, a box being shipped to Singapore and wonderful memories of Europe and Asia as souvenirs. It has also taught me a lot. I’ve learned that:
1. We can always spend a fortune in Vietnam
2. It’s amazing how much you can fit into an expandable backpack
3. Squat toilets on trains are ridiculous
4. Train toilets in Asia are hazardous
5. There are only so many pot noodles you can eat in a short time-frame
6. The only time I almost missed a train was in London
7. ‘House’ is a brilliant TV show (we’re on season 6 now)
8. Blogging is not a chore
9. We love Asia
10. I’m getting too old to stay in hostels and share bathrooms
11. Alex is the best travelling companion.

Thank you for following our blog, and thank you for all the comments about our trip, here and on facebook. Once we’re back and settled, we’ll post all the photos on facebook so you can see the full extent of our travels. We can now say that we have travelled overland from Europe to Singapore and we will celebrate with Champagne and McDelivery tonight.

Thank you and Goodbye!

---